Disputa de l'Egeu

La disputa de l'Egeu és un conjunt de controvèrsies interrelacionades entre Grècia i Turquia sobre la sobirania i els drets connexos a la regió de la mar Egea (o Egeu). Aquest conjunt de conflictes afectà fortament les relacions grecoturques des del decenni de 1970, i ha estat a punt d'esclatar-hi una guerra oberta en dues ocasions: el 1987 i a principis del 1996. Els problemes a l'Egeu es divideixen en aquestes categories:

• La delimitació de les aigües territorials,
• La delimitació de l'espai aeri nacional,
• La delimitació de les zones econòmiques exclusives i l'ús de la plataforma continental,
• El paper de les regions d'informació de vol (FIR) per al control de l'activitat dels vols militars,
• La qüestió de l'estatus de desmilitarització assignat a algunes de les illes gregues de la regió,
• Les reivindicacions turques de "zones grises" de sobirania indeterminada sobre una sèrie d'illots, en particular els illots d'Imia/Kardak.

Un dels aspectes de la controvèrsia són les diferents interpretacions del dret marítim. Mentre que Turquia no ha signat la Convenció sobre la Plataforma Continental ni la seva successora, la Convenció de les Nacions Unides sobre el Dret de la Mar, Grècia n'ha signat les dues. Per tant, això significa que Turquia no reconeix pas una plataforma continental legal ni una zona econòmica exclusiva al voltant de les illes gregues.

Entre 1998 i principis del decenni del 2010, els dos estats van reduir les tensions entre si mitjançant una sèrie de mesures diplomàtiques, en particular amb la intenció de facilitar l'adhesió de Turquia a la Unió Europea. No obstant això, les diferències sobre les vies diplomàtiques adequades per a arribar a una solució definitiva continuen sense resoldre's, i a partir del 2020, les tensions no sols van persistir sinó que en van augmentar.